Està comprovat que amb petits canvis en el nostre aspecte físic, la nostra autoimatge pot millorar notablement. No obstant això, perquè els efectes siguin eficaços i profunds hem de treballar altres aspectes, com per exemple el nostre propi discurs intern, o més ben dit, els pensaments i les paraules que ens diem.
Quan em miro al mirall, si només veig defectes i constantment m’ho retrec, òbviament em veuré fatal. Aquesta acció serà molt negativa i no m’ajudarà a acceptar-me i reconèixem amb orgull, ni a mostrar-me al món amb seguretat.

Des de petits ens ensenyen que hem de ser amables, respectuosos i considerats amb la gent que ens envolta, que hem d’acceptar-los i voler-los.
Però seguim aquestes mateixes pautes amb nosaltres mateixos? En el nostre propi discurs intern, som amables, ens acceptem i ens estimem?

Sabem mirar-nos amb bons ulls? Apreciar lo bo que tenim, la nostra manera de ser.

En aquest Post us animo a millorar el nostre discurs intern, a transformar aquesta mirada, a valorar el que som en global; més enllà de la nostra imatge externa; només així ens mostrarem des de l’autenticitat, des de la nostra pròpia essència.

Gens té a veure amb ser més maco o menys; doncs hi ha persones realment agraciades que tenen una percepció nefasta de si mateixos, i persones no tan agraciades que es veuen fantàstiques, i projecten aquest carisma inconfusible que atreu multituds.

El que és clar és que la percepció d’un mateix no només influeix en el fet de sentir-nos bé en la nostra pell, si no també en la manera en com ens veuen els altres.